Cadàver exquisit "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau"
El cadàver exquisit és un joc
inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva.
Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en
grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als
surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i
anònima alhora, accidental i tan automàtica com fos possible. El seu origen es
troba en un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el
passaven a un altre perquè aquest el continués.
Fou practicat activament, en forma de relat
i poesia,
per Marcel Duhamel, Jacques
Prévert, Yves Tanguy o André
Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb
resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la
"realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont
l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi
veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".
Segons la definició que dóna el Dictionnaire
abrégé du surréalisme: és un « joc que consisteix a compondre una
frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingui en compte
la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut
clàssic, i que dóna nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases
obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin –
nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».
Una pràctica més minoritària del joc es dóna en
la música, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han
col·laborat en projectes experimentals de cadàver exquisit creant,
cadascun, una melodia atenent-se a uns paràmetres acordats.
Font: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada